En base al que va comentar la ponent sobre el fet que no només hem de tindre en compte els resultats de les proves psicomètriques i que hem de “mirar més enllà” crec que és molt impirtant ja que una puntuació d’una prova puntual en un context concret penso que no reflexa el funcionament global i del dia a dia de les persones.
Penso que ens de basar amb el què ens ecpliquen del seu fer, ser i com responen a les necessitats i estímuls que reben
Què en penseu???
Jo crec que és lògic si pensem en possible situació d'ansietat per esser evaluat, o cert nerviosisme, por a fallar, etc.
Nosaltres quan relaitzem avaluacions els què fem és començar amb una petita estona més comunicativa, sobretot en nens, per tal que es vagin adaptant a tu, agafant confiança i treguin les possibles pors que puguin portar.
Sempre els hi diem que han de xobtestar el què ells saben, que no està bé ni malament, simplement han de ser ells mateixos.
L'experiència com en tot és un grau i quan has avaluat tantes vegades amb una prova crec que ets capaç de mantenir-ne l'objectivitat sense semblar un pal d'escombra, cosa que també ajuda a que l'avaluat es relaxi i sigui més natural. Això acaba donant un comportament més similar al del seu dia a dia.
Per altra banda, sempre que veiem coses que ens poden cridar l'atenció con problemes greus de resposta, conductes extranyes,etc parlem amb els pares per determinar si això és o no nomal en aquell nen/a.
