Després de mirar el video, en un primer moment he pensat que el què es diu em fa dubtar si aquí és generalitzable donat que potser passa al contrari i més que detectar.los primarencament el què es fa és deixar-ho a partir de primària amb el què tampoc succeeix aquesta disgregació (que sí que es fa amb els nens que presenten dificultats primarenques d'aprenentatge).
Realment el què es diu penso que és força evident ja que la intel·ligència és un constructe flexible i, per tant, depenent de l'estimulació que rep respon més o menys. Ara, tant com per presentar-ho de forma tant demoníaca el fet de voler estimular més a nens que destaquen jo no hi estic gens d'acord. Entenc que hi hagi persones que per les seves característiques de personalitat puguin sentir-se massa pressionades però crec que si fós a nivell optatiu podria ser beneficiós perquè estaria respaldat per una motivació extra, cosa que aquest tipus de nens no solen trobar en una classe ordinària.
Tal i com ho veig jo, tat en AACC, com en discapacitat com en normalitat per mí, el millor seri que l'ensenyament no anés per cursos deenent de l'any de naixament sinó que les assignatures anessin per nivells i, igual que passa en les escoles rurals, trobéssim diferents edats i un nivell similar en cada classa i assignatura. És massa complexe i agosarat i, per tant, mai ho trobarem però jo crec que seria el més integrador a tots els nivells.
Hola Alba, algunos referentes en AACC piden y recomiendan esto que apuntas al final de tu intervención, que la estructura de la escuela y sus niveles no vayan en función de la edad si no de la capacidad. Me parece un debate muy interesante. La verdad es que parece muy complejo pero pude que hacer una prueba piloto, como se han hecho antes con otros temas escolares, seria buena idea. A priori parece interesante y me gusta pero me recuerda a lo que se ha hecho y aún se hace de separar grupos A , B, C por niveles y la repercusión que tiene en la autopercepcion de los alumnos y la percepción de su propio hijo en las familias. No conozco estudios sobre esto(si alguien sabe donde consultar se lo agradeceria), alomejor me sorprendería y los resultados ventajosos serían más q las desventajas pero, hasta ahora solo veo la repercusión que genera en alumnos y familias. Por otro lado conozco alguna experiencia (creo q en Jumilla)en la q se trabaja en el mismo aula con personas con capacidades muy dispares y se pone mucha, mucha atención al tipo de tareas/proyectos, estas han de permitir desarrollar la capacidad a todos los alumnos, es decir que los que puedan más no queden limitados y los que puedan menos no fracasen intentando llegar y puedan dar todo lo que puedan. Mi impresión es que se dejan la piel en diseñar proyectos donde todos puedan llegar lo más lejos posible y, muy importante, que lo hagan en equipo, así todos tienen su papel y su sitio en el grupo. Tienen un alto porcentaje de alumnos con AACC porqué además tienen un programa de actuación específico. No conozco en persona esta forma de funcionar de este instituto pero si realmente es como lo presetan me parece increíblemente beneficioso, pero requiere de unos profesionales con unas competencias muy específicas o un cambio en la formación previa del profesorado. Sea como sea mi opinion es que queda mucho por hacer.
M'alegro molt que el vídeo us hagi servit per fer aquestes reflexions! Hi estic d'acord, Alba, seria genial que hi hagués una agrupació d'alumnes que no només tingués en compte l'edat com a criteri [hi ha una frase del Ken Robinson que diu que “educar els infants per grups d'edat assumeix que el més important que tenen en comú és la seva data de fabricació"] però un dels ingredients importants per poder-ho fer és una ràtio d'alumnes/mestre molt inferior a la que tenim avui en dia a molts centres. Més enllà de la formació que tinguin - que per suposat també és essencial! - el factor que molts estudis identifiquen com la variable que marca la diferència en la qualitat de l'educació és justament la ràtio, i potser d'aquí ve una part de l'èxit dels programes específics per a alumnes amb AC. Tant de bo que ben anem avançant en aquest sentit!